Com aplicar la comunicació no violenta quan hi ha un conflicte a casa

L’arribada de les vacances escolars comporta canvis d'horaris i de rutines i més temps lliure. L'estiu sol ser un moment amb més hores compartides en família. Aquest període ofereix oportunitats per gaudir plegats, però també pot fer més visibles les diferents formes de fer i les expectatives entre persones adultes i adolescents.

Les hores de retorn a casa, l'ús de les pantalles, els hàbits de son, les tasques d'estudi, la col·laboració a la llar, les responsabilitats o la manera d'organitzar el temps lliure poden generar desacords que formen part de la convivència.

Per donar resposta a aquestes situacions cuidant la relació i el vincle, la comunicació no violenta (CNV) és una eina que permet afrontar els aspectes del dia a dia en què tenim diferents parers.

Què és la comunicació no violenta?

La comunicació no violenta, desenvolupada pel psicòleg Marshall Rosenberg, és una manera de comunicar-nos que ens permet afrontar els conflictes de manera positiva i establir una connexió empàtica amb nosaltres mateixos i amb l'altra persona, tenint en compte els sentiments i les necessitats. No busca la imposició, sinó la col·laboració, l'entesa i el diàleg. 

Parteix d'una idea clau: darrere de les conductes hi ha necessitats. Quan intentem entendre què hi ha darrere d'un comportament, és més fàcil donar una resposta que faciliti mantenir la connexió amb els nostres fills i filles.

Per exemple:

El teu fill o la teva filla arriba de l'institut i es tanca a l'habitació sense gairebé saludar.

• Interpretació 1: «Passa de nosaltres. Ja no vol compartir res amb la família».

És probable que sentim tristesa, rebuig i preocupació perquè les necessitats de connexió i proximitat no estan cobertes.

• Interpretació 2: «Potser ha tingut un dia difícil i necessita una estona per desconnectar»; «És normal que en aquesta etapa vulgui més espai i expliqui menys coses».

En aquest cas, és més fàcil sentir i mantenir la connexió amb el teu fill o filla, i triar, per exemple, esperar una estona abans de picar a la porta, o no reaccionar amb un retret.

Quan intentem entendre què hi ha darrere d'un comportament, és més fàcil donar una resposta que faciliti mantenir la connexió amb els nostres fills i filles.

Quatre passos per afrontar situacions de conflicte

La comunicació no violenta ofereix quatre passos per poder afrontar situacions de conflicte:

1. Observar sense jutjar

Descriure la situació com si féssim una fotografia, sense etiquetes.

No és el mateix dir: «Sempre igual, ets un desastre», que dir: «Veig que la roba que et vas treure ahir encara està al terra de l’habitació».

La primera frase és judici i la segona una observació neutra que l'altra persona pot escoltar sense sentir-se atacada.

2. Posar nom i expressar com et sents

Expressar les emocions ajuda a fer-les visibles i facilita que l'altra persona ens pugui entendre. Podem dir: «Em sento frustrada, preocupada, cansada...».

3. Identificar i compartir què necessites

Des de la comunicació no violenta, les emocions ens informen de si les nostres necessitats estan sent ateses o no. Per exemple, necessitat d'ordre, de descans, de seguretat, de ser escoltat o escoltada, de sentir-nos respectats o respectades, d'afecte o de connexió.

4. Formular una petició concreta, realitzable i oberta a la negociació

Una petició és diferent a una exigència. Deixa espai perquè l'altra persona pugui expressar el seu punt de vista i participar en la cerca d'alternatives.

• «Què et sembla si...».
• «Com veuries...».
• «M’agradaria que ....».

Exemple pràctic

El teu fill o filla arriba trenta minuts tard i no avisa. Et diu que se li ha passat l’hora.

• Una resposta que tancaria la comunicació podria ser: «Però què t’has pensat arribant més tard del que hem acordat i sense avisar? Ets un o una irresponsable, no es pot confiar en tu. El proper dia hauràs de venir abans del que toqui. Així aprendràs a respectar el que acordem».
• Una resposta inspirada en la comunicació no violenta podria ser: «Vam quedar que arribaries a les nou i has arribat a dos quarts de deu sense avisar (observació). M'he sentit preocupada (sentiment). Necessito saber que estàs bé i poder confiar en els acords que tenim (necessitat). Com ho podem fer perquè la propera vegada tots estiguem tranquils? (petició)».

Idees clau de la comunicació no violenta

• Busca connectar, sense jutjar.
• Facilita entendre què hi ha darrere dels comportaments, tant dels nostres com dels altres.
• Afavoreix una comunicació honesta, oberta i respectuosa.
• Cuida la relació, no imposa solucions.
• Facilita la connexió, obre espais de diàleg i afavoreix la col·laboració.

Cada conversa en què intentem escoltar, comprendre i expressar-nos amb respecte és també una oportunitat per cultivar el vincle i una relació de confiança.

Val la pena reflexionar sobre com ens relacionem amb els nostres fills i filles. Valorar allò que ja fem bé, mantenir-ho i identificar petits aspectes que podem millorar és un bon punt de partida per enfortir el vincle i afavorir una comunicació més oberta i respectuosa.

Posar en pràctica la comunicació no violenta a casa ens ajuda a afrontar els conflictes sense perdre la connexió, expressar les necessitats de manera clara i construir acords que facilitin la convivència i el sentiment de pertinença. 

Comunicar-nos millor és també una manera de cuidar-nos millor. Cada conversa en què intentem escoltar, comprendre i expressar-nos amb respecte és també una oportunitat per cultivar el vincle i una relació de confiança.