El benestar emocional d’adolescents i joves: 11.000 converses, moltes dades i reflexions

L’alarma sobre el benestar emocional del nostre jovent, especialment en el cas de les persones adolescents, va començar a sonar durant els anys que van succeir a la pandèmia de COVID. No cal ser un expert per veure-ho, només estar al cas de l’actualitat informativa. Els mitjans (tradicionals, digitals, socials) semblen llençar constantment alertes sobre vells i nous problemes que – en teoria – pateixen les persones joves: assetjament escolar, trastorns de la conducta alimentària, estats depressius i tota una corrua de problemes que ens podrien portar a pensar que la salut de diverses generacions penja d’un fil. Però què ens diuen les persones joves?

A Esperança en Línia disposem de dos serveis de suport emocional adreçats a adolescents i joves a les que qualsevol noi o noia a partir de 14 anys s’hi pot dirigir enviant un Whatsapp, ja sigui al 679 333 363 (en el cas del Xat de Suport Emocional per a Joves de l’Ajuntament de Barcelona) o al 680 354 155 (si viu fora de Barcelona, en qualsevol punt del territori, escrivint a Obro Feel, el servei de la Secretaria de Cicles de Vida i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya).

De l’activitat d’aquests serveis se’n poden extreure algunes dades que ens permeten fer un retrat robot sobre l’estat de salut emocional de joves i adolescents a partir del seu propi testimoni. Si mirem les dades de 2024, el voluntariat que dona resposta a aquests serveis va atendre més d’11.000 converses, que sumen més de 360.000 missatges.

Milers de persones ateses

I qui es va posar en contacte amb aquests serveis? Doncs una majoria lleugerament superior de noies i dones joves (60%), respecte a nois i homes (39%) i persones no binàries (1%). Les problemàtiques que van portar aquestes persones a contactar als nostres serveis són diverses. La més destacada, que centra pels volts del terç de les converses, és la que fa referència a conflictes amb persones de l’entorn de qui s’atén, ja siguin parelles, amistats, familiars, etc.

Com sabem els que ens dediquem a l’atenció a adolescents i joves, en aquesta etapa de la vida, les relacions constitueixen un punt central de suport i construcció de la identitat. Els problemes d’aquesta àrea, doncs, poden tenir un impacte molt més gran sobre el benestar de la persona que sí que es produeixen durant l’edat adulta. Als conflictes relacionals, els segueixen els problemes de salut mental, on destaquen especialment els estats depressius – que apareix en, aproximadament, un 15% de les converses. Cal especificar, però, que entre aquestes persones només un 37% (en el cas de l’Obro Feel) disposa d’un diagnòstic i que, per tant, només una part de qui parla de “depressió” i “problemes de salut mental” ha consultat amb el metge sobre aquests estats.

En aquest punt, voldríem assenyalar que potser caldria reflexionar com a societat sobre si – des dels mitjans de comunicació, les entitats i, especialment, les xarxes socials – no s’estan “patologitzant” problemes emocionals, potser com una conseqüència inesperada de l’activisme antiestigma. Cal continuar doncs donant eines i oferint espais a aquest col·lectiu perquè desenvolupin i trobin formes d’afrontament pròpies davant dels inevitables embats de la vida. En definitiva, que esdevinguin protagonistes del seu benestar i autonomia, amb acompanyament i sense paternalismes.

La soledat no desitjada, un problema transversal

El voluntariat que atén els serveis de xat ens parlen sovint d’una gran soledat de la persona usuària, amb poques eines per a la resolució de conflictes quotidians amb companys d’estudis, parelles, amistats o familiars. D’això n’és una bona prova el fet que en un 72% dels casos, la persona atesa encara viu amb els seus progenitors. Ens trobem amb jovent que, patint un gran malestar, no troba l’espai dins de la seva pròpia família, grup d’amistats o centre educatiu per a aixecar la mà i demanar ajuda. Som davant d’una gran paradoxa: mai se n’havia parlat tant i de manera tan lliure de judicis de problemes emocionals i, tot i això, el nostre jovent recorre a serveis confidencials com els que posa a les seves mans Esperança en Línia.

Tradicionalment, la soledat no desitjada (sentir-se sol o sola, per aïllament real o bé perquè tot i viure i compartir espais amb altres persones no ens sentim acompanyats), s’ha vinculat a la gent gran. Malauradament, aquest fenomen – que ja ha estat catalogat per l’Organització Mundial de la Salut com un problema de salut pública – cada cop afecta a persones més i més joves. Segons el Baròmetre de la Soledat no Desitjada a Espanya (2024) de la Fundació ONCE, una de cada quatre persones joves d’entre 16 i 29 anys se sent sola. El percentatge de gent gran (de 65 anys en amunt) que parla de soledat és d’un 20%. Durant la darrera edició de la Setmana contra la soledat no desitjada és va posar el focus precisament en aquest col·lectiu i, tal com ha fet recentment la Generalitat amb la campanya “Menys mòbils, més vida”, assenyalen la vida social “virtual” i els temps dedicats a cuidar la imatge i les relacions a través de les xarxes socials – en detriment de les reals – com a una de les possibles causes d’aquesta soledat.

Toca doncs continuar reflexionant sobre què porta aquest jovent a sentir que no poden sincerar-se i buscar ajuda entre les persones que estimen i amb qui comparteixen el seu dia a dia. A través de les converses als nostres serveis sabem que adolescents i joves expressen una gran por a la pèrdua de control i, d’aquí, la por (entre altres coses) a les trucades telefòniques i en general a les converses incòmodes.

Atenció a la infància trans

Si ve podria semblar que s’ha avançat en l’acceptació del col·lectiu LGBT i més joves viuen la seva sexualitat sense problemes. Aquest canvi al clima general sembla que incideix en el malestar de les persones que no s’identifiquen amb el gènere que se’ls va assignar en néixer. Així, entre l’1% de persones no binàries que contacten els nostres serveis es donen proporcions més elevades entre els estats depressius (45%), les ideacions suïcides (14%) i els problemes de salut mental (18%). Malauradament, són xifres que haurien de sorprendre’ns, si atenem les dades de l’Observatori contra la LGBTIfòbia que fa temps alerten sobre l’augment dels discursos d’odi i, especialment, de la intensitat de la transfòbia en determinats sectors de la societat (les agressions a aquest col·lectiu s’han triplicat durant la darrera dècada).

Construïm esperança

Sovint quan es parla de joves i benestar emocional s’obvia la realitat que se’ls planteja, saturada de discursos descoratjadors en molts àmbits: des de la possibilitat de construir un projecte vital propi (per manca d’accés a llocs de treball de qualitat o habitatges assequibles) fins a aspectes més globals que poden generar autèntics problemes existencials fins a la persona més sencera: com la situació del planeta o l’augment de discursos d’odi o autoritaris.

És per això que, a més de posar en mans de la nostra infància i joventut eines de suport com les de la nostra entitat, però també d’altres que afavoreixin l’adquisició d’eines i hàbits amb impacte positiu al seu benestar, cal construir esperança entre tots els actors de la societat, com possibilitat nous imaginaris que creïn nous futurs o obrir espais de participació en diferents àmbits socials. En definitiva, donar-los-hi la possibilitat de construir el seu destí.