La transició de l’etapa educativa al món laboral

El pas de la vida acadèmica al món laboral és una de les transicions més significatives en la vida d’una persona jove. Aquest canvi implica no només una alteració de rols i responsabilitats, sinó també una transformació personal i emocional. Tot i que moltes persones joves esperen aquesta etapa amb il·lusió, sovint ve acompanyada d'incertesa i d'angoixa. Segons dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu (2024), s'estima que anualment a Catalunya 367.600 joves de 16 a 24 anys aproximadament participen activament en el mercat laboral, ja sigui estant ocupats o buscant feina, cadascun amb la seva pròpia trajectòria i velocitat d’adaptació.

Reptes i impacte en la salut mental

L'educació proporciona les bases del coneixement teòric i tècnic necessari per afrontar el món laboral. No obstant això, un dels primers obstacles que es troben moltes d’aquestes persones és la falta d'experiència pràctica. Això genera sentiments d'inseguretat, ja que sovint es qüestionen si realment estan preparades per les responsabilitats que comporta un lloc de treball. Alguns dels principals reptes als quals s’enfronten són:  

Falta d’experiència laboral

El salt al mercat laboral pot resultar intimidant, especialment per a aquelles persones que no han tingut l'oportunitat de participar en pràctiques o treballar durant els seus estudis. Molts joves se senten aclaparadts davant la idea d’enfrontar-se a un entorn nou i altament competitiu sense una experiència prèvia sòlida. Aquest sentiment d’incapacitat pot desembocar sentiments d’angoixa, que no només afecten la salut mental, sinó també el rendiment professional.

Els primers mesos de feina són un període crític en què els nous treballadors s’han d'adaptar a les dinàmiques laborals. En aquesta fase, és fàcil sentir-se desbordat per la quantitat d'informació nova que s'ha d'assimilar i per la pressió d'estar a l'altura de les expectatives de les figures superiors. La manca de seguretat en les pròpies habilitats i la pressió de no cometre errors poden afectar negativament la confiança i, en conseqüència, el benestar emocional.

Expectatives no realistes

Un altre factor que pot complicar aquesta transició és la discrepància entre les expectatives prèvies i la realitat laboral. El sistema educatiu, les xarxes socials i, fins i tot, els mitjans de comunicació solen presentar una imatge idealitzada del món laboral. Les persones inicien les seves carreres professionals amb la idea que trobaran immediatament una feina ben remunerada, amb un horari flexible i amb tasques motivadores per a elles. Tanmateix, la realitat sovint és molt diferent.

La necessitat d'aconseguir èxit de manera immediata, aconseguir estabilitat financera o avançar en l'escala professional pot desviar l'atenció del creixement personal i professional a llarg termini.

Quan els joves descobreixen que les primeres feines poden implicar una jornada laboral llarga, tasques repetitives o sous baixos, la desil·lusió és gairebé inevitable. Aquest xoc entre les expectatives i la realitat pot generar frustració i desmotivació. Per a algunes persones, la sensació d'haver "fracassat" en la seva carrera abans d'haver-la començat pot ser un cop emocional difícil de gestionar.

Pressió per l’èxit immediat

Vivim en una societat que valora l'èxit ràpid i visible a l’instant. Les xarxes socials amplifiquen aquesta pressió, mostrant constantment exemples de joves que semblen triomfar en les seves carreres poc després de graduar-se. Aquesta comparació constant pot fer que les persones que no avancen a la mateixa velocitat se sentin inferiors i desmotivades.

Aquesta necessitat d'obtenir resultats ràpids pot provocar un estrès considerable. La necessitat per aconseguir èxit de manera immediata, aconseguir estabilitat financera o avançar en l'escala professional pot desviar l'atenció del creixement personal i professional a llarg termini. La manca de paciència o de comprensió sobre els processos necessaris per desenvolupar una carrera sòlida pot afectar negativament el benestar de la persona.

Inseguretat laboral

La inseguretat en el mercat laboral actual és un dels principals factors que genera angoixa entre les persones joves. Contractes temporals, salaris baixos i una precarietat generalitzada són una realitat per a molts treballadors que comencen en un món on cada vegada el cost de vida és més alt en comparació amb els salaris. Per exemple, el sou mitjà d’una persona jove de menys de 25 anys a Catalunya és de 15.000€ bruts a l’any; en canvi, el d’una persona de més de 35 anys és de 29.500€ (IdesCAT, 2022). Aquesta manca d’estabilitat no només impedeix fer plans de futur, sinó que també afecta directament la seva salut mental.

L’absència d’una estructura clara i previsible en la carrera professional fa que moltes joves se sentin desprotegides i insegures respecte al seu futur. La impossibilitat de planificar a llarg termini o la por de perdre la feina en qualsevol moment pot fer que la transició al món laboral sigui un procés constant d’incertesa.

Estratègies per facilitar la transició

Tot i els desafiaments mencionats, hi ha diverses estratègies que es poden aplicar per facilitar aquesta transició i reduir els efectes negatius sobre la salut mental de les persones joves.

Programes de mentoratge

El suport d’una figura mentora experimentada pot ser un gran alleujament per a les persones joves que comencen al món laboral. Les empreses que implementen programes de mentoratge proporcionen als nous treballadors un guia que els ajuda a adaptar-se al nou entorn. Les persones mentores poden compartir la seva experiència, donar consells i proporcionar suport emocional durant els primers mesos de feina, quan la inseguretat és més alta.

Aquests programes permeten que no se sentin tan soles en el procés i que tinguin una persona de referència a qui recórrer en cas de dubtes o difi cultats. A més, el mentoratge afavoreix el desenvolupament de les habilitats professionals i personals necessàries per prosperar en el món laboral.

Formació pràctica

Durant l’etapa educativa, és essencial que els joves tinguin accés a formació pràctica que els permeti aplicar els seus coneixements teòrics en situacions reals. Aquesta experiència no només augmenta la seva seguretat a l’hora de començar a treballar, sinó que també redueix la sensació d’estar desconnectats de les demandes del mercat laboral.

Els programes de mentoratge, la formació pràctica, l’orientació professional i els espais de cures són estratègies efectives per ajudar els joves a adaptar-se més bé a les noves exigències de la vida professional.

L’aprenentatge pràctic, sigui a través de pràctiques o projectes col·laboratius dins de l’entorn educatiu, ofereix una preparació més sòlida per a les tasques que hauran de fer front en el futur laboral. A més, els permet descobrir i desenvolupar les seves habilitats en un entorn controlat, cosa que afavoreix una transició més suau al món laboral.

Orientació professional

Es proposa com a mesura interessant que les institucions educatives i les empreses puguin proporcionar orientació professional per ajudar les persones joves a identificar els seus objectius de carrera i a desenvolupar un pla d’acció. L’orientació ajuda a reduir la sensació de desconeixement i els permet tenir una visió més clara de les seves capacitats, així com de les oportunitats que tenen a l’abast.

Aquesta orientació també pot incloure la preparació per a entrevistes laborals, la creació d’un currículum sòlid i l’adquisició de competències que millorin l’ocupabilitat. A mesura que se senten que tenen un camí més clar i estructurat, la seva confiança augmenta, cosa que redueix el sentiment d’angoixa i el malestar emocional conseqüent associats a la incertesa professional.

Fomentar espais de cures als treballadors

La resiliència és la capacitat de recuperar-se de les dificultats i mantenir una actitud positiva davant els reptes. A mesura que els joves s’incorporen al món laboral, és fonamental que desenvolupin aquesta habilitat per gestionar millor els contratemps i les tensions que es puguin presentar.

Les organitzacions poden oferir espais de cures on s’escoltin les necessitats dels treballadors i els permeti sentir-se escoltats. La creació d’un entorn de treball saludable, on es fomenti la comunicació oberta i la cura del benestar emocional, és essencial per reduir l’impacte de l’estrès laboral i millorar la qualitat de vida de les persones.

Reduir la pressió social com a ciutadania

Una de les maneres més accessibles de contribuir com a ciutadania és a través del llenguatge i les expectatives que transmetem a les persones joves. Preguntes freqüents com «Encara no treballes?» o «No has trobat res en la teva àrea?» poden crear una pressió addicional, que sovint els porta a sentir que el seu procés personal de recerca de feina no és prou ràpid o adequat. Aquest tipus de comentaris poden generar una sensació de frustració, especialment en un context en què el mercat laboral presenta barreres significatives.

A més, acceptar i promoure la idea que hi ha moltes trajectòries vàlides i ritmes diversos en el procés d'incorporació laboral és essencial. Hi ha qui necessita temps per desenvolupar una carrera acadèmica més llarga, altres que poden començar treballant en sectors no relacionats amb els seus estudis per aconseguir estabilitat, o qui opta per períodes de voluntariat o formació addicional. Normalitzar aquests camins diversos i destacar que tots són vàlids fomenta una societat més inclusiva i comprensiva. D'aquesta manera, es redueix l'estigma de la "pressa" per aconseguir una estabilitat laboral immediata i es valora més el creixement personal i professional a llarg termini.

En definitiva, la transició de la vida acadèmica al món laboral és una etapa clau en la vida de les persones. Els desafiaments com la manca d’experiència, les expectatives no realistes, la pressió per l’èxit immediat i la inseguretat laboral poden afectar negativament la seva salut mental. Tanmateix, amb el suport adequat, tant per part de les empreses com de les institucions educatives, aquesta transició pot ser molt més fàcil.

Els programes de mentoratge, la formació pràctica, l’orientació professional i els espais de cures són estratègies efectives per ajudar les persones joves a adaptar-se millor a les noves exigències de la vida professional. Crear un entorn de treball on es valori la salut mental i es promogui l’aprenentatge constant pot marcar la diferència entre una transició complicada i una experiència de creixement personal i professional satisfactòria.