Vés al contingut
Taula rodona sobre benestar emocional de l'Observatori Social "la Caixa"
Taula rodona sobre benestar emocional de l'Observatori Social "la Caixa"

El malestar emocional en la joventut i l’adolescència, una preocupació creixent a la societat

· 3 min

Compartir

Davant la creixent preocupació a la nostra societat sobre el malestar emocional en persones joves i adolescents, el dia 13 de setembre va tenir lloc al CaixaForum Macaya la taula rodona El suïcidi. què passa pel camí? Promoció de la salut emocional en joves i adolescents, coorganitzada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu, l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona amb l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, que també va comptar amb la col·laboració del projecte Henka. Quines són les causes i com prevenir l’aïllament, la depressió, les addiccions o les conductes autolesives o suïcides són algunes de les preguntes que van centrar la trobada, celebrada en el marc del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi.

La sessió, dirigida a famílies o persones que treballen amb persones joves i adolescents en el dia a dia i que va inaugurar Cristina Molina, la subdirectora assistencial territorial de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, va donar a conèixer diferents aspectes de la salut emocional, així com eines per tenir-ne cura. Es va debatre amb persones expertes per contrastar perspectives complementàries i plantejar-hi possibles abordatge, partint de les inquietuds dels nois i noies. La taula rodona va estar conduïda i presentada pel periodista Jofre Llombart i va comptar amb les intervencions de veus expertes de la participant de la campanya BeHenka i activista d’Obertament Salma Hussein Mendoza; la investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Montse Gil; la psicòloga clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, membre del comitè científic de Henka i responsable de l'equip Henka Centre Educatius, Anna Sintes; i la professora de secundària, Gemma Bello.

Hussein va explicar el seu testimoni en primera persona sobre els mecanismes i factors que l'ajuden. «M'han faltat llocs segurs a la comunitat com aquest on poder parlar-ne per afrontar-ho conjuntament.[...] Vull poder expressar que a vegades no estic bé i que necessito ajuda. Moltes vegades només necessito que m'escoltin i em facin sentir segura, no que em donin consells.» També va incidir en què hi ha molts factors socials que afecten directament el benestar emocional dels joves, com la precarietat, l'accés a l’habitatge o a la feina. En el supòsit de trobar-se davant una persona amb ideació suïcida, demana «mostrar disponibilitat, no jutjar ni invalidar sentiments i oferir ajuda professional però, principalment, escoltar i acompanyar.»

Vull poder expressar que a vegades no estic bé i que necessito ajuda. Moltes vegades només necessito que m'escoltin i em facin sentir segura, no que em donin consells.

Per altra banda, Sintes va posar de manifest que el 75% dels problemes de salut mental comencen abans dels 18 anys i la urgència de donar eines a persones joves i adolescents perquè puguin gestionar el seu malestar emocional: «Els adolescents es projecten poc en el futur, cal trobar espais amb qui parlar que siguin segurs, tant privats com socials, per expressar el malestar i que no s'expressi d'altres maneres.» També va evidenciar que cal posar el benestar emocional al centre: «S'ha canviat l'espai de castigar per l'espai del benestar a les escoles. Els mestres també han d'estar bé, tots som entorn per donar suport. [...] El benestar emocional és com la dieta mediterrània: necessària i bona per a tothom.»

El benestar emocional és com la dieta mediterrània: necessària i bona per a tothom.

Durant la seva intervenció, Gil va parlar de la necessitat de traslladar la recerca feta en aquest àmbit a la població general de manera efectiva, de l’evidència científica dels factors de risc, que sempre són variats i diversos en cada persona. «Com a societat ens hem d'apoderar per reconèixer senyals. La prevenció primària la fem tots. Cal aprendre del testimoni de les persones amb problemes de salut mental per trobar la manera de millorar l'atenció per a tothom. Així doncs, el més important és escoltar i preguntar, sense jutjar.» va destacar.

Per últim, Bello va recordar la importància d’intervenir als centres de secundària, ja que és on més temps passen els adolescents i més relacions socials fan. «A l’institut cal estar-hi bé i estar atents perquè tot l'alumnat estigui bé. Crear espais de benestar per escoltar i donar suport».