Vés al contingut
Límites adolescentes

Posar límits en l'adolescència

· 3 min

Compartir

Aquest contingut es va publicar originalment a SOM Salut Mental 360º el dia 30/4/2024. Podeu veure l'original en aquest enllaç.

Els pares i les mares han de gestionar un equilibri entre deixar que els seus fills i filles adolescents exerceixin la seva autonomia i, alhora, mantenir un marc de supervisió i gestió de límits segurs. Es tracta d'anar regulant i trobant aquesta distància de seguretat necessària perquè vagin adquirint les seves habilitats d'autogestió per a la vida. En tot aquest context de canvis i reptes, els adolescents necessiten sobretot dues coses: suport emocional i estímuls.

El suport emocional, la confiança i la incondicionalidad són sempre claus per a una relació saludable amb els nostres fills. Una relació saludable amb els nostres fills adolescents és aquella que ofereix un marc de desenvolupament en el qual se'ls acompanya, se'ls guia i se'ls orienta des de la connexió emocional i el suport incondicional. Això inclou l'establiment de límits, com una forma de respecte mutu: cap a l'adolescent, a qui s'ha de posar límits per protegir-lo de situacions i reptes per als quals encara no ha desenvolupat les habilitats d'autogestió i necessita una supervisió externa, i cap als pares, que també han d'establir els seus propis límits i respectar-se a si mateixos, gestionant la seva pròpia disponibilitat, el temps físic, la necessitat d'autocura i la tolerància.

Cal que els fem adonar que les normes i els límits són necessaris per tenir un ordre, per protegir-los i per ensenyar-los les habilitats necessàries, i que no ho fem per molestar-los, controlar-los o perquè desconfiem d'ells. Explicar les normes i els límits des d'aquesta posició de protecció i respecte és molt més constructiu i connecta molt més amb les seves necessitats de suport i confiança.

Límits acordats i revisables

Cal recordar que els adolescents estan en una etapa en què necessiten més reafirmació, amb les emocions a flor de pell i amb una capacitat de reflexió encara en desenvolupament. Per això, posar-los límits pot resultar més complexe que en la infància. Els límits s'han d'establir amb tres ingredients:

  • Acordats per ambdues parts. Cal escoltar les seves opcions també.
  • Anticipats. No posats de manera reactiva, sino amb una bona conversa sobre el tema.
  • Revisables. Hem d'aprendre dels errors. Si no funciona, es torna a pensar i a pactar.

És important explicar-los que els límits són necessaris per a la seva protecció i suport. Els podem dir, per exemple: «Hi ha certes coses per a les quals encara necessites la nostra ajuda, perquè estàs aprenent i nosaltres t'hem de proporcionar aquesta ajuda en el teu aprenentatge»; «Hi ha situacions que saps gestionar, però et pots trobar davant riscos que encara no sàpigues manejar i la nostra tasca és anticipar-nos per evitar-te'ls».

Els hem d'explicar que les normes i els límits són necessaris per protegir-los i per ensenyar-los les habilitats necessàries, i que no ho fem per molestar-los, controlar-los o per desconfiança.

Hem d'evitar posar límits com a imposicions o que pressuposin incapacitat: «Tu no saps decidir bé, no prens bones decisions». Aquest tipus de frases incapaciten i poden generar ràbia i rebel·lia o bé baixa autoestima i inseguretat.

¿Què fem quan se salten els límits?

Quan se salten els límits pactats i acordats, cal poder revisar amb ells els fets i entendre bé què ha passat, abans de res. Això implica, en primer lloc, veure si estem calmats per oferir una bona conversa. És molt important escoltar què els ha passat, conèixer el motiu, la intenció o quina dificultat s'amaga al darrere.

Com a pares, la nostra principal tasca és ensenyar-los habilitats i preparar-los per tenir més eines, i només ho podrem fer si sabem entendre i comprendre les seves conductes i què hi ha darrere. Imaginem que s'ha saltat el límit perquè el viu com a una imposició i creu que és injust i que no s'ha tingut en compte la seva opinió, doncs fem que compti i acordem els pactes, anticipem situacions i revisem junts si funcionen.

Si ens limitem a reaccionar davant la transgressió de la norma o el límit amb càstigs o conseqüències, ens perdem l'oportunitat de saber què els passa. Entendre per què se salten aquest límit és crucial per enfocar-nos en les solucions i aprendre dels errors.

Marta Pardo Gallego