Vés al contingut

Què fer si em sento sol

18 min

Compartir

Qué hacer si me siento solo

Aquest contingut es va publicar originalment a SOM Salut Mental 360º el dia 28/11/2023. Podeu veure l'original en aquest enllaç.

Pregunta a l'Experta
La solitud no desitjada acostuma a presentar-se en moments de transicions vitals importants, com ho és la joventut. Segons el darrer estudi de la Creu Roja de Catalunya, un 80% de les persones entre 18 i 29 anys enquestades se sent sola. En aquesta sessió volem revisar les eines i habilitats socials contra la solitud que poden utilitzar els joves, com trencar l'estigma que l'acompanya i que acaba sent una barrera per demanar ajuda, i què pot fer el seu entorn immediat per trencar-la solitud. Envia'ns la teva pregunta!

Quina és la diferència entre estar en soledat i sentir-se sol?

Per poder respondre aquesta pregunta és important explicar la diferència entre dos conceptes: soledat i aïllament social.

La soledat fa referència a un desajust entre la quantitat i la qualitat de relacions socials que una persona té i les que li agradaria tenir. Per tant, és una percepció subjectiva de la persona. És a dir, podem trobar-nos amb dues persones que tenen una quantitat molt semblant de relacions socials, de característiques similars, i que una d’elles se senti sola perquè en voldria tenir més, i l'altra potser no tingui aquesta percepció perquè no considera que hi hagi cap desajust, té el nombre i la qualitat de relacions socials que vol tenir.

D'altra banda, l'aïllament social és un estat objectiu, no depèn de la percepció de cada persona. Apareix quan la xarxa de relacions familiars i d'amistat d'una persona és petita, o és lluny, o no genera confiança suficient per poder acudir-hi en cas de necessitat.  

Conec molta gent i tinc vida social, però en realitat em sento sol i incomprès. Per què em passa?

Una persona es pot sentir sola, encara que tingui moltes relacions socials. El motiu és que la soledat no depèn del nombre de relacions que tinguis, sinó de la comparació que fas entre la quantitat i la qualitat de les que tens i les que voldries tenir.

Potser la qualitat de les relacions socials que tens no és la que voldries. Potser preferiries tenir-ne menys, però de més qualitat. Potser són relacions que, segons la teva manera de veure-ho, són molt superficials i no t'aporten la confiança i la seguretat que necessites.

És important reflexionar sobre què esperes de les relacions socials, siguin de l'àmbit familiar, d'amistats, de parella, i analitzar si les que tens t'aporten allò que vols. A partir d'aquí pots fer el següent:

  • Intentar transformar les que tens.
  • Fer un treball personal sobre les teves expectatives en les relacions.
  • Buscar noves relacions socials que puguin aportar-te allò que no trobes en les que ja tens però que valores molt.

Aquesta tristesa que sento ara que soc jove, aquesta soledat, m'acompanyarà tota la vida? És un problema de la meva personalitat?

La percepció de soledat moltes vegades està relacionada amb els moments de transició vital, com l'adolescència o la joventut, o quan hi ha canvis importants a la vida en diferents àmbits (feina, habitatge, parella…). No necessàriament t’ha d'acompanyar tota la vida. La soledat és una percepció subjectiva resultat de comparar la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tens amb les que voldries tenir. Per tant, al llarg de la vida aquesta percepció anirà canviant, el mapa de relacions socials que estableixis i la qualitat variarà, i amb això la percepció de soledat.

Sí que és veritat que existeixen factors de risc i factors protectors davant de situacions de soledat. Així doncs, és interessant poder-se «protegir». Com? Buscant espais de confiança, o establint noves relacions amb diferents persones amb qui fer activitats, poder parlar dels problemes, en qui buscar ajuda en moments puntuals… També pots fer activitats socials que t’agradin i que et permetin conèixer gent fora de la teva xarxa habitual, persones amb qui potser arribaràs a crear un vincle de confiança en un futur.

Em fa vergonya reconèixer que em sento sol i no sé com ni on demanar ajuda.

En primer lloc, sentir-se sol és normal; al llarg de la vida les persones hi ha vegades que ens sentim soles, no ets l'únic a qui passa. Moltes vegades aquesta percepció està associada a moments de transició vital, situacions de canvi (adolescència, finalització d’estudis, emancipació, final de relacions sentimentals, pèrdua de persones importants…). Tingues en compte que sentir-se sol es deu al fet que consideres que hi ha un desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tens i les que t'agradaria tenir.

A la vegada, és normal que ens faci vergonya reconèixer que ens sentim sols perquè els missatges que rebem del nostre voltant, de les xarxes socials, de la societat, semblen indicar que ningú se sent així. Però això no és real. Per exemple, segons les dades de l'Enquesta Òmnibus (2020), el 26,5 % dels joves de Barcelona entre 16 i 24 anys se senten sovint o de vegades sols. Segurament, si parles amb persones del teu voltant amb qui tinguis confiança veuràs que algunes també senten emocions semblants a les teves.

Com i on pots demanar ajuda? Depèn amb qui et sentis còmode i amb la confiança suficient per abordar aquest tema. Potser al teu voltant tens persones de la teva família o amistats amb qui ho pots parlar. Si no és el cas, o no et ve de gust parlar amb ells, hi ha espais i projectes que et poden ajudar. Pots buscar a la teva ciutat professionals de la psicologia, o serveis d'atenció a joves (a Barcelona, per exemple, hi ha un recurs que s'anomena Aquí t’escoltem que et pot ajudar.

També pots posar en pràctica accions per canviar aquesta situació. Et donem algunes idees.

Com puc saber si el meu fill està sol perquè li agrada o perquè no té amics?

En primer lloc, és important conèixer com valora el teu fill aquesta situació. La soledat és una percepció subjectiva, és a dir, una percepció de cadascú. Fa referència a un desajust entre la quantitat i la qualitat de relacions socials que una persona té i les que li agradaria tenir. Per tant, pot ser que el teu fill no tingui una sensació de soledat perquè considera que, precisament, la quantitat i qualitat de relacions socials que té són les que vol tenir.

La soledat és un concepte diferent del d’aïllament social, que sí que és objectiu i es dona quan la xarxa de relacions familiars i d'amistat d'una persona és molt petita, o està molt lluny, o no inspira confiança per acudir-hi en cas de necessitat. Si parlant amb el teu fill té molt clar a quines persones de la seva xarxa pot acudir en cas de necessitat, i que hi trobarà la confiança necessària per resoldre la situació conjuntament, segurament té una xarxa forta (encara que potser no sigui tan gran com la d’altres companys de la seva edat).

Sí que és important tenir en compte que la soledat pot ser causa i conseqüència d'altres situacions. Per exemple, una persona que consumeix substàncies addictives pot haver iniciat el consum pel fet de sentir-se sola, o pot ser que, a causa del consum, acabi sentint-se sola i fins i tot es doni un cas d’aïllament social. Hi ha situacions personals que incrementen la vulnerabilitat de les persones i les poden portar a l'aïllament social: trastorns de la conducta alimentària, addiccions, altres trastorns de salut mental, diversitat funcional, víctimes de violència, processos migratoris, etc. Segurament el teu fill no està passant per cap d'aquestes situacions, però és un element més d'anàlisi.

Així doncs, seria interessant conèixer, en primer lloc, la vivència d'aquesta situació i si realment se sent sol. En cas afirmatiu, pots acompanyar-lo amb diferents propostes:

  • Buscar conjuntament activitats socials que li puguin interessar i que li permetin conèixer persones noves, fora de la seva xarxa habitual.
  • Participar en accions de voluntariat o en associacions.
  • Trobar activitats grupals amb altres joves de la seva edat durant les vacances escolars.
  • Desenvolupar estratègies, si cal amb l'ajuda de professionals, que l'ajudin en aquesta situació (gestió emocional, autoestima, autoconeixement, hàbits de vida saludables).

Quines conseqüències té per a la meva filla adolescent no tenir amics?

L’adolescència és un moment vital en què les amistats juguen un paper molt important. Si una persona no té amics, o en té molt pocs, i es compara amb els seus companys i companyes que tenen una xarxa social d'amistats més gran, pot sentir-se sola. La soledat és la percepció subjectiva que es dona quan la quantitat i la qualitat de relacions socials que un té no s'ajusta a la quantitat i la qualitat que li agradaria tenir. Per tant, és important saber com la teva filla viu la situació. Potser ella no considera que hi hagi cap desajust perquè té la quantitat i la qualitat de relacions socials que vol tenir i no se sent sola ni ho viu negativament. Aquest és un primer element d'anàlisi.

Un segon aspecte que cal tenir en compte és que, majoritàriament, tenir relacions d'amistat amb persones de la mateixa edat durant l'adolescència és positiu. Però potser la teva filla no ha trobat persones amb qui comparteixi interessos i motivacions o que li transmetin confiança. Sempre pots proposar-li activitats que li permetin conèixer persones noves, fora de la seva xarxa habitual, amb qui comparteixi interessos i motivacions. Tingues en compte també que la xarxa de relacions socials va canviant amb el pas dels anys, i és per això que en algunes etapes de les nostres vides tots podem sentir-nos sols, fins i tot tenint moltes amistats.

Sí que és important ser conscients que la soledat pot ser causa i conseqüència d'altres situacions. Per exemple, una persona que pateix assetjament escolar es pot sentir sola per aquest assetjament, és a dir, la causa de la soledat no és la manca d'amistats, sinó l'assetjament escolar. Hi ha situacions personals que incrementen la vulnerabilitat de les persones i les poden portar fins i tot a una situació d'aïllament social: trastorns de la conducta alimentària, addiccions, altres trastorns de salut mental, diversitat funcional, víctimes de violència, processos migratoris. Segurament la teva filla no estigui passant per cap d’aquestes situacions, però és un element més d’anàlisi. Perquè si darrere d'aquesta reducció del nombre d'amistats s'hi amaga una altra problemàtica, és important detectar-la com més aviat millor.

La meva filla sempre ha tingut força amigues, però des de fa un temps ha començat a aïllar-se i no sabem per què. Com hauríem d'actuar els pares?

El primer pas és parlar-ne amb ella per detectar els motius d'aquest canvi. Poden ser molt variats i de vegades ni ens els imaginem. Heu de tenir en compte que ella no necessàriament se sent sola en aquest moment. La soledat es dona quan la persona percep que la quantitat i la qualitat de relacions socials que té no s'ajusta a la quantitat i la qualitat que vol tenir. Potser ha passat per un procés en què ha decidit quedar-se amb menys amistats perquè les altres no li aportaven el que esperava. O bé ja no té cap punt d’unió (interessos, motivacions…) amb aquestes persones. L'adolescència és un moment de canvi i, de vegades, els amics que ens han acompanyat durant la infància desapareixen a l'adolescència perquè no tenim res en comú.

Si la vivència d'aquesta situació per part de la vostra filla és negativa i se sent sola, podeu acompanyar-la amb diferents propostes:

  • Buscar conjuntament activitats socials que li puguin interessar i que li permetin conèixer persones noves, fora de la seva xarxa habitual.
  • Participar en accions de voluntariat o en associacions.
  • Trobar activitats grupals amb altres joves de la seva edat durant les vacances escolars.
  • Desenvolupar estratègies, si cal amb l'ajuda de professionals, que l'ajudin en aquesta situació (gestió emocional, autoestima, autoconeixement, hàbits de vida saludables).

Però, per altra banda, també és important assegurar-se que aquesta situació no és la conseqüència d'altres. De vegades, una situació de soledat deriva d'una problemàtica diferent. Hi ha situacions personals que incrementen la vulnerabilitat de les persones i les poden portar fins i tot a una situació d'aïllament social: trastorns de la conducta alimentària, addiccions, altres trastorns de salut mental, diversitat funcional, víctimes de violència, processos migratoris. Si darrere d'aquesta reducció del nombre d'amistats s'hi amaga una altra problemàtica, és important detectar-la com més aviat millor i actuar.

Què puc fer per no sentir-me sol?

La soledat és una percepció subjectiva que neix d'un desajust entre la quantitat i la qualitat de relacions socials que una persona té i les que li agradaria tenir. Per això és important fer primer un treball de reflexió personal. Pots fer el següent:  

  • Analitza les teves relacions socials segons els paràmetres de quantitat i qualitat (segons les teves expectatives), tant les familiars, les d'amistat, les de la feina, les dels companys i companyes de classe, les de parella… Detecta què valores de les relacions socials perquè així tindràs clar quin tipus de relació social consideres de qualitat.
  • Detecta persones significatives, de confiança, amb qui pots contactar en moments crítics per parlar, compartir, trobar solucions conjuntament.
  • Reflexiona sobre les activitats que fas al teu dia a dia, si les fas sol o acompanyat. Valora si consideres que són satisfactòries i si són suficients.
  • Dedica un temps a llistar els teus interessos i motivacions: vitals, professionals, d'ocupació del temps lliure.
  • Planteja't quina relació tens amb les xarxes socials i si juguen un paper positiu o negatiu en la teva percepció de soledat.

En aquest punt seràs més conscient de la teva xarxa de relacions socials i també de com ocupes el teu temps. I, el més important, si n’estàs satisfet o no, i per què.

A partir d'aquí pots fer el següent:

  • Buscar activitats grupals i socials que tinguin relació amb les teves motivacions. Segurament coneixeràs persones amb els teus mateixos interessos.
  • Reflexionar sobre si necessites fer canvis en les teves rutines i activitats diàries per dedicar més temps a les relacions socials que consideres de qualitat.
  • Trobar espais de confiança on sentir-te part d'un projecte, sentir-te escoltat, reconegut i valorat.
  • Apuntar-te a activitats formatives que et permetin desenvolupar estratègies que t'ajudin en aquesta situació: gestió emocional, autoestima, autoconeixement, hàbits de vida saludables.
  • Establir estratègies que t'ajudin a aconseguir els teus objectius vitals, professionals.

Com puc superar les meves pors i la meva autoestima baixa per poder conèixer gent i no sentir-me tan sol?

La soledat de vegades pot ser la conseqüència de situacions personals com la que estàs explicant, que té solució. Però per això és important demanar o buscar ajuda. Per exemple, et pots apuntar a formacions sobre gestió emocional o autoestima, o demanar consell a professionals de la psicologia que t'ajudaran a superar les teves pors i millorar la teva autoestima.

Una altra opció que també pots contemplar és analitzar quins són els teus interessos i motivacions i, a partir d'aquí, cercar activitats socials sobre aquests temes. Per exemple, si t’agrada la pintura et pots apuntar a un curs de pintura, que duri un temps. Hi trobaràs persones amb qui comparteixes interessos i de manera progressiva anireu parlant, sense pressió. Com que és una activitat que a tu et motiva i ets dins de la teva zona de confort, serà fàcil trobar temes de debat i començar a teixir relacions socials.  

La tecnologia em pot ajudar o pot empitjorar la meva sensació de soledat en no haver-hi contacte físic amb altres persones?

Com tot a la vida, depèn. La tecnologia té aspectes molt positius i pot ser una bona aliada en el cas de situacions de soledat. Per exemple, ens pot acostar a persones importants per a nosaltres que viuen lluny, ens pot posar en contacte amb persones amb qui compartim interessos i motivacions, però amb qui no coincidim en cap espai presencial.

Però, alhora, pot jugar un paper no tan positiu ja que ens pot aïllar més. Les relacions socials que tenim a través de les xarxes socials, per exemple, poden ser molt superficials de vegades. A més, podem comparar-nos amb altres persones que en els seus perfils pengen sempre imatges acompanyats d'altres persones i fent mil plans, i això ens pot fer sentir més sols.

Sentir-se sol és una percepció subjectiva de cadascú. Ens sentim sols quan sentim que hi ha un desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tenim i les que voldríem tenir. La qualitat de les relacions socials es pot veure disminuïda, en alguns casos, per la manera com ens comuniquem a través de les noves tecnologies. En canvi, la quantitat de relacions socials que podem establir es multiplica gràcies a aquestes tecnologies.

És important que les relacions socials que establim, dins i fora de les pantalles, siguin de qualitat . Si ho són, encara que en alguns moments siguin intervingudes per les noves tecnologies, segurament no ens sentirem sols.

Hem de procurar també que no es doni una situació d'aïllament social a causa de l'ús de les tecnologies. Aquesta situació és diferent de la soledat i es dona quan la xarxa de relacions socials que té una persona és molt petita, o està molt lluny o no inspira confiança per acudir-hi quan ho necessita. Mantenir relacions presencials, i no únicament al món virtual, continua sent necessari.

Com podem ajudar una persona jove que se sent sola?

Hi ha diferents maneres d'ajudar una persona jove que se sent sola. El primer pas és detectar aquesta situació i assegurar-se que aquesta persona realment se sent sola. És a dir, la soledat és subjectiva. Potser a nosaltres ens sembla que aquesta persona està sola perquè té poques amistats, però ella no ho viu així, sinó que té exactament el nombre de relacions i de la qualitat que vol.

En segon lloc, si se sent sola, hem de validar el seu sentiment. És vàlid sentir-se sol i és normal Tots en algun moment de la nostra vida és probable que ens sentim sols, i més en moments de transició vital com l'adolescència i la joventut. Per tant, cal validar i visibilitzar que no són els únics i que és una cosa que passa.

Si tens confiança amb aquesta persona, pots acompanyar-la, si ella ho vol, amb algunes propostes:

  • Buscar conjuntament activitats socials que li puguin interessar i que li permetin conèixer persones noves, fora de la seva xarxa habitual.
  • Participar en accions de voluntariat o en associacions.
  • Trobar activitats grupals amb altres joves de la seva edat durant les vacances escolars.
  • Desenvolupar estratègies, si cal amb l'ajuda de professionals, que l'ajudin en aquesta situació (gestió emocional, autoestima, autoconeixement, hàbits de vida saludables). Si veus que és important que l'ajudin professionals, busqueu recursos, serveis, projectes i professionals que us puguin acompanyar.

Si ets un professional que treballa amb joves, pot ser-te útil com a recurs la Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament d’adolescents i joves en situacions de soledat que vam elaborar des de l'equip de recerca LIBERI de la Universitat de Girona per a l'Ajuntament de Barcelona. Hi detallem algunes estratègies i orientacions per a la detecció i acompanyament d'aquests casos des de l'àmbit professional.

Em sento sol i em trobo malament físicament i emocionalment. Pot estar relacionat?

Hem de tenir present que la soledat pot ser causa i conseqüència d'altres situacions. Per exemple, sentir-se sol pot portar a una situació de depressió, i al revés, una situació de depressió pot fer que la persona se senti molt sola. Però, tot i així, sentir-se sol no implica tenir una depressió sí o sí. Per tant, hem d'analitzar molt bé les possibles causes i conseqüències.

Per aquest motiu és important que quan ens trobem malament físicament i emocionalment consultem professionals de la salut. Ells poden ajudar-nos a descobrir si aquests símptomes que detectem estan relacionats amb una situació de soledat, per exemple, o no ho estan i les causes són unes altres.  

He canviat de lloc de residència i em costa relacionar-me amb persones que no conec. Sentir-me sol em pot portar a desenvolupar una depressió?

És normal sentir-se sol en una situació de canvi de lloc de residència, es tracta d'un moment de transició vital i moltes de les relacions socials que tenies fins ara al lloc on vivies no les tens tan properes com abans. La soledat és la percepció subjectiva que hi ha desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tens i les que t'agradaria tenir.

La soledat pot ser causa i conseqüència alhora d'altres situacions. Per exemple, una persona que pateix depressió pot sentir-se sola a conseqüència d’aquesta situació, i també pot passar al revés, una situació de soledat pot portar a la depressió. Però no necessàriament sentir-se sol implica desenvolupar sí o sí una depressió. Hi ha altres factors que hi poden influir. A més, la percepció de soledat, igual que la depressió, no apareix de cop i volta, d'un dia per l'altre, sinó que és un procés progressiu. Per tant, el més important és actuar en el moment en què detectes que et sents sol perquè aquesta situació no sigui més greu.

Et donem algunes idees d'accions que pots dur a terme per combatre la soledat.

Si una persona ens explica que se sent sola, què li hauríem de dir i què no?

En primer lloc, hem de validar la seva percepció i no negar-la. La soledat és una percepció subjectiva, cada persona ho percep diferent. Hi ha persones que tenen moltes relacions socials i se senten sols, i d'altres amb menys relacions socials no tenen aquesta percepció. Per tant, si aquesta persona se sent sola, és perquè ho sent així i és vàlid.

És important també transmetre-li la idea que sentir-se sol és més habitual del que ens pensem. A la nostra societat hi ha poques persones que s'atreveixin a verbalitzar que se senten soles, i les imatges i els missatges que rebem constantment reforcen la idea que el normal és relacionar-se amb molta gent, fer molts plans… Però la veritat és que tots i totes podem sentir-nos sols i soles en algunes etapes i moments de les nostres vides perquè sentim que hi ha un desajust entre la quantitat i la qualitat de relacions socials que ens agradaria tenir i les que tenim. En moments de transició vital sovint és quan més sols ens sentim (adolescència, joventut, canvi de feina o de lloc de residència, finalització d'estudis, pèrdua de persones importants, malalties…) i és totalment normal.

A partir d'aquí podem proposar-li buscar solucions conjuntament. Ha tingut la valentia de confiar-nos els seus sentiments i emocions; si vol, podem intentar pensar solucions.

Et donem algunes idees sobre quin tipus de solucions es poden activar.

Com podem els educadors detectar si hi ha cap adolescent o jove que pateix soledat no desitjada?

Hi ha diferents accions que els educadors i professionals que treballem amb adolescents i jovespodem dur a terme tant per detectar com per acompanyar una situació de soledat. A la Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament d’adolescents i joves en situacions de soledat que vam elaborar des de l'equip de recerca LIBERI de la Universitat de Girona per a l'Ajuntament de Barcelona hi detallem algunes propostes.

En primer lloc, hem de tenir clar que la soledat està vinculada a les relacions socials de la persona i que és una percepció subjectiva de cadascú. A més, hi ha alguns factors de risc i altres factors de protecció que hem de conèixer per poder detectar situacions de soledat i proposar solucions.

A la guia que comentava abans, es divideixen les orientacions, tant de detecció com d'acompanyament, en 4 àmbits que hem d'analitzar quan volem detectar una situació de soledat.

L’àmbit de la persona jove, que inclou els seus projectes vitals, l’estat de salut, la personalitat, les rutines i la distribució del temps, entre d'altres. El de la xarxa de convivència, que té a veure amb l'espai i les relacions que estableix amb els qui conviu. El tercer, que és el de la xarxa de relacions quotidianes de proximitat, és a dir, relacions d'amistat, relacions en l'àmbit dels estudis i de la feina, l'ús de les xarxes socials, les activitats de lleure… I finalment, el quart àmbit, la dimensió comunitària, que és molt àmplia i abasta espai públic, mobilitat, relació amb veïns i veïnes, professionals de joventut amb qui es relaciona, etc.

En total, a la guia, hi ha 25 orientacions per a la detecció de situacions de soledat, i cadascuna es concreta en diferents propostes d'acció. A continuació, us en presento algunes:

  • Construir un mapa relacional de les persones adolescents o joves que creiem que estan patint soledat o aïllament social.
  • Posar atenció en aquelles persones joves o adolescents que acumulen factors de risc de soledat o que pateixen situacions específiques que poden aïllar-les socialment (addiccions, víctimes de violència, vivència de processos migratoris, trastorns de salut mental, etc.).
  • Conèixer la situació familiar i/o de convivència d'aquelles persones que creiem que estan patint soledat o aïllament social.
  • Generar espais de confiança dels quals les persones adolescents i joves puguin sentir-se part i on puguin ser escoltades, reconegudes, valorades.
  • Analitzar, quan sigui necessari, la relació de les persones adolescents i joves amb les xarxes socials i les noves tecnologies.
  • Activar una estratègia conjunta des dels professionals i les organitzacions de joventut del territori per lluitar contra la soledat (treball en xarxa, derivacions…).

Berta Espona Barcons