Vés al contingut
Soledad juvenil

Factors que afavoreixen la soledat no desitjada en joves

· 5 min

Compartir

Aquest contingut es va publicar originalment a Som Salut Mental 360 el dia 16/2/2024. Podeu veure'l complet en aquest enllaç.

Que la soledat no desitjada és cada vegada més present no és res de nou. És un tema que preocupa, que creix i que afecta especialment dos col·lectius, la joventut i la gent gran.  L'Observatorio Estatal de Soledad no Deseada ha publicat un extens estudi per entendre millor quina és la situació actual sobre la soledat no desitjada entre els joves, quins aspectes socioeconòmics, personals, educatius o laborals impacten en l'aparició d'aquest sentiment i quines mesures es poden posar en marxa per revertir aquesta situació.

L'estudi ha enquestat 1.800 persones d'entre 16 i 29 anys, permetent-los tenir una radiografia molt detallada. Quant a la prevalença, les conclusions mostren que una de cada quatre persones joves a Espanya se sent sola, amb més intensitat entre els 21 i 26 anys, i especialment les dones. No es tracta d'un fenomen puntual ja que prop de la meitat dels joves que se senten sols actualment porten sentint-se sols des de fa més de tres anys (45,7%).

La soledat és una percepció subjectiva de la persona, relacionada amb un desajust entre la quantitat i qualitat de relacions socials que té la persona i les que li agradaria tenir. A aquesta percepció se li pot sumar l' aïllament social que és un estat objectiu, que no depèn de la percepció personal i té a veure amb l' absència de xarxa de suports de la persona. La soledat juvenil és un fenomen multicausal en què influeixen una variabilitat d' aspectes considerable que poden afavorir-la.

Quins són els factors que afavoreixen la soledat no desitjada en joves?

La quantitat i qualitat de relacions socials és un factor determinant per explicar la soledat no desitjada entre la joventut, especialment la relacionada amb les amistats. Tenir menys relacions amb amistats de les desitjades és un factor significatiu, que augmenta la probabilitat de patir solitud no desitjada més que cap altre, en 4,7 vegades. En canvi, la quantitat de relacions amb la família no és un factor significatiu de solitud, però sí la seva qualitat, igual que la qualitat de l'amistat. No es tracta tant tenir persones a qui acudir ja que la immensa majoria (90,1%) de les persones que se senten soles poden recórrer a una persona en cas de problemes, percentatge no gaire inferior al de les persones que no se senten soles (97,2%)

Tanmateix, l'estudi posa de manifest que la quantitat i qualitat de les relacions socials no és l'únic que ens explica el perquè d'aquest fenomen.

Anem a veure quins altres factors influeixen:

Saber comunicar als altres el que se sent o necessita.

Els mateixos joves consideren que les habilitats socials i la confiança en els altres són rellevants. No obstant això, aquestes dificultats socials moltes vegades estan relacionats amb episodis traumàtics que minen la confiança cap a l'altre, com l'assetjament escolar o laboral. El percentatge de persones que han patit assetjament escolar o laboral alguna vegada en la seva vida és gairebé el doble entre joves que pateixen soledat no desitjada (un 58,1% ha patit assetjament) que entre joves que no la pateixen (un 32,1% ha patit assetjament).

Viure en una societat digital.

El món digital ha canviat la forma de relacionar-se de la societat, especialment de les generacions més joves. Tot i que l'estudi determina que no es permet apreciar una diferència entre la freqüència en l'ús de les xarxes socials i la soledat no desitjada, sí que apunta que les relacions presencials són més freqüents entre joves que no pateixen soledat (un 79,8%) que entre joves que si la pateixen (55,9%) i que els joves que tenen relacions amb amistats principalment online o a distància tenen una probabilitat 2 vegades més gran de patir soledat no desitjada. Així que la presencialitat pren protagonisme com a factor protector.

Nivell educatiu i posició social.

Els factors interseccionals impacten directament en la salut de la mental de les persones. En el cas de la soledat no desitjada, les dades recollides també reflecteixen la importància d'aquests factors estructurals i personals.

A nivell educatiu, la joventut amb educació universitària experimenta els nivells més baixos de soledat. S'observa que haver repetit curs alguna vegada sí que mostra una relació amb la soledat no desitjada: la joventut que ha repetit curs alguna vegada pateix una prevalença de soledat no desitjada 10 punts superior a la que no ha repetit (31,0% enfront de 21,3%). També s'observa una relació amb l'abandonament escolar primerenc i amb el rendiment acadèmic baix. No obstant això, l'anàlisi multivariant de l'estudi mostra que el rendiment escolar no és significatiu per explicar la soledat.

A nivell laboral, l'estudi mostra que les persones en atur tenen més possibilitat de patir soledat no desitjada, cinc punts per sobre de les persones que estudien o treballen.

Però on es troba la relació forta és amb la pobresa: la prevalença de soledat no desitjada en joves de llars amb dificultats econòmiques és gairebé el doble que entre joves de llars que arriben amb facilitat a final de mes (36% enfront de 19,4%). De fet, l'estudi considera significativa la relació entre la pobresa i la soledat.

L' habitatge. L'estudi no veu relació entre l'emancipació i la soledat ja que hi ha poques diferències entre joves emancipats dels quals no, tot i que els que viuen en família pateixen una taxa de solitud menor. L'hàbitat té la seva influència en la percepció de soledat, sent els joves que resideixen en municipis de mida mitjana (entre 20 mil i 100 mil habitants) els que assoleixen més prevalença (un 29,8%) en relació als joves de grans nuclis urbans de més de 100 mil habitants (un 27,9%).

La salut. Els joves que pateixen de soledat no desitjada manifesten una autopercepció del seu estat de salut pitjor que els que no la pateixen. Entre la joventut que pateix soledat, una mica més de la meitat (52,4%) valora el seu estat de salut com a molt dolent, dolent o regular, enfront d'un 21,9% entre la joventut que no pateix soledat. Els joves que, a més tenen algun problema de salut mental, se senten encara més sols

Les persones amb problemes de salut mental percebuda o diagnosticada tenen una probabilitat 2,5 vegades més gran de patir soledat no desitjada i les persones que perceben que pateixen ansietat o depressió un 89,2% més.

La soledat no desitjada s'associa també a problemes d'ansietat o depressió, a més d'impactar fortament en l'autoestima de la persona. La soledat no desitjada també està relacionada amb una major prevalença de pensaments i conductes autolesives, que són entre 2,5 i 3 vegades més freqüents entre la joventut que pateix soledat no desitjada que entre la que no. Els pensaments suïcides assoleixen la meitat de la joventut (50,5%) que se sent sola.

La discriminació. Alguns col·lectius joves són especialment vulnerables a patir estigma i discriminació, un factor que impacta en la prevalença de la soledat no desitjada. Succeeix així amb les persones joves amb discapacitat -més de la meitat de la joventut (54,2%) amb discapacitat pateix soledat no desitjada – els joves del col·lectiu LGTBI+ - amb una prevalença gairebé el doble que entre joves heterosexuals (39,7% enfront de 22,7%); o les persones nascudes a l'estranger o els pares o mares de les quals han nascut a l'estranger, amb una prevalença un 41% superior a la dels joves nascuts a Espanya.

Mònica Fidelis Pérez de Tudela