Vés al contingut
Grupo de adolescentes divirtiéndose en la calle

Per què els adolescents són intensos emocionalment?

· 4 min

Compartir

Aquest contingut es va publicar originalment a Som Salut Mental 360 el dia 20/9/2023. Podeu veure'l complet en aquest enllaç.

Si hi ha una manera recorrent de descriure l'adolescència a l’imaginari col·lectiu és com una etapa de còctel hormonal que dispara les emocions dels nois i noies al màxim. Potser fins i tot alguna vegada has fet servir l’expressió «és que estàs a l’edat de la poca-solta». Has de saber que més enllà de la influència de les hormones, en aquesta etapa evolutiva es produeixen canvis a nivell biològic, psicològic i social, la qual cosa explica per què els adolescents pensen, senten i actuen de manera diferent als adults i per què sovint es poden veure desbordats per les emocions.

El desenvolupament físic més significatiu de l'adolescència es coneix com a pubertat, té lloc entre els 10 i 14 anys i normalment s'inicia abans a les noies que als nois. Durant aquest període, els nois i les noies experimenten uns canvis físics que tenen impacte també a nivell emocional. La pubertat es produeix gràcies a les hormones, i per això durant l'adolescència té lloc el creixement físic i la maduració sexual gràcies a l’activació de les glàndules hormonals –gònades, suprarenals i tiroides. Als nois els creixen els testicles, els apareix el pèl púbic i a les aixelles i els canvia la veu a causa de l’allargament de la laringe. A les noies se’ls desenvolupa el pit, els apareix el pèl púbic, té lloc la primera menstruació i els creixen els malucs.

Per tal que els adolescents puguin acceptar aquests canvis físics de la pubertat i viure’ls de manera positiva, els adults poden acompanyar-los amb informació sobre els canvis que aniran succeint perquè els entomin com un procés natural i no els generi tant de desconcert i confusió. Per transitar aquesta etapa el millor possible, és crucial que els adolescents rebin suport tant d’adults com d'altres nois i noies, que a l’entorn no es facin mofes o comentaris en relació als canvis que es van produint, i que reconegui i validi l’experiència emocional que viuen els adolescents com a conseqüència dels canvis físics. Finalment, també és recomanable que els adults fomentin la capacitat d’afrontar canvis i situacions difícils del dia a dia en els adolescents. 

Per transitar aquesta etapa el millor possible, és crucial que els adolescents rebin suport tant d’adults com d'altres nois i noies.

És important destacar que els adolescents no només tenen les hormones disparades. Serà clau tenir en compte els canvis en el funcionament i l'estructura cerebral per entendre els seus pensaments, emocions i conductes. Durant l'adolescència, la nostra ment canvia pel que fa a la manera de pensar, de recordar, de relacionar-se i de centrar l'atenció. Això es produeix perquè el cervell de l’adolescent encara està en construcció i l'increment de la intensitat emocional té a veure principalment amb aquest procés. L'estructura cerebral encarregada de les emocions (sistema límbic) està en la seva maduració màxima, però l'estructura encarregada de la regulació d'aquestes emocions (còrtex prefrontal) encara no. És més, la seva maduració màxima es pot produir entre els 22 i els 25 anys.

A més, la hiperactivació hormonal també afecta la maduració cerebral. En concret, s'ha pogut demostrar científicament que les hormones femenines estimulen una maduració precoç de regions frontals del cervell, que són les encarregades de la regulació emocional, la planificació i una menor impulsivitat, i les hormones masculines estimulen el desenvolupament de regions parietals, que estan relacionades amb processament visual i espacial.

Experimentar una major intensitat emocional en l'adolescència permet sentir més entusiasme per la vida i posar tota l'obstinació i creativitat en allò que ens motivi.

Tots aquests canvis cerebrals, juntament amb les hormones, expliquen una sèrie de característiques pròpies de l'etapa de l’adolescència, entre ells, l’increment de la intensitat emocional. En conjunt, tot això fa que es produeixi una major fluctuació emocional i una tendència a experimentar més intensament les emocions. Aquesta major intensitat emocional no és una cosa bona o dolenta per sí mateixa. D'una banda, permet que els adolescents sentin més entusiasme per la vida, posin tot el seu interès i creativitat en allò que els motiva, i ens contagiïn aquesta passió que moltes vegades els caracteritza; encara que alhora pot portar a reaccions emocionals «descontrolades» i una tendència a respondre de forma més impulsiva. Són les dues cares de la mateixa moneda.

Estratègies perquè els adults els puguin ajudar

Quan els adults entren en lluita contra algunes de les característiques de pensament, emoció i comportament de l'adolescència, és contraproduent i no acaba funcionant. És millor intentar validarreconèixer les seves necessitats i acompanyar, amb l’objectiu d’anar canalitzant-los i dotant-los d'habilitats que incrementin l’autocontrol, la reflexió, la planificació, la regulació emocional i les estratègies de resolució de conflictes.

Fent això, generem l'activació d'aquestes xarxes del còrtex prefrontal, la qual cosa portarà a una maduració més precoç i millor d'aquesta estructura cerebral que està en construcció, i per tant, els dotarà d'una major regulació emocional i inhibició dels impulsos. És de vital importància que els adults de referència aprofitin la finestra d’oportunitats que brinda l’adolescència per guiar els adolescents en aquesta transició i dotar-los d’eines per gestionar millor la vida adulta.

És de vital importància que els adults de referència aprofitin la finestra d’oportunitats que brinda l’adolescència per guiar els adolescents en aquesta transició i dotar-los d’eines per gestionar millor la vida adulta.

Algunes claus per poder acompanyar en l'adolescència amb l'objectiu d'estimular-los la maduració i ajudar-los en el creixement personal són:

  • Ensenyar a identificar situacions de risc.  
  • Mostrar interès sincer per les seves aficions, activitats, motivacions i preocupacions. 
  • Ajudar-los a identificar les seves pròpies emocions i les dels altres.
  • Reconèixer i legitimar les seves emocions. És important prestar atenció als seus estats emocionals i validar les emociones, per exagerades que puguin semblar. 
  • Acompanyar en la presa de decisions i alhora respectar les decisions que prenguin, malgrat que en ocasions puguem pensar que són equivocades.  
  • Debatre sobre diferents punts de vista sense imposar el nostre, respectant les seves opinions, encara que puguem no estar-hi d’acord.  

Aquest contingut es va publicar originalment a Som Salut Mental 360 el dia 20/9/2023. Podeu veure'l complet en aquest enllaç.

Dra. Alazne Aizpitarte Gorrotxategi