Vés al contingut
Abordar ansiedad en el aula

Abordar l’ansietat en l’adolescència des dels centres educatius

· 5 min

Compartir

Aquest contingut es va publicar originalment a SOM Salut Mental 360º el dia 29/1/2024. Podeu veure l'original en aquest enllaç.

La por i l'ansietat són dues emocions normals i adaptatives que tots experimentem en certes situacions i que tenen la funció de protegir-nos davant dels perills. Aquesta reacció fisiològica de defensa és útil per a la supervivència i té una funció protectora, ja que ens impulsa a combatre o a fugir d’una amenaça. No obstant això, l’ansietat esdevé un problema quan apareix amb molta freqüència i intensitat sense que hi hagi un perill, o bé, quan hi ha perill real, però la reacció és desproporcionada.  

La por i l'ansietat són emocions normals i adaptatives que tots experimentem en certes situacions i que tenen la funció de protegir-nos davant dels perills.

Característiques de l'ansietat

  • Por excessiva: se sent una por desproporcionada a l'amenaça real de la situació. 
  • S’eviten certes situacions, llocs o activitats que desencadenen l'ansietat.  
  • Preocupació sobre el present i el futur, fins i tot quan no hi ha una amenaça real present, per l'expectativa de conseqüències negatives o desafiants en el futur. 
  • És de caràcter irracional: no existeix una possible explicació lògica del fenomen, de manera que la persona ja sap que «no n'hi ha per tant», però té la sensació de no poder gestionar-ho. 
  • La situació sobrepassa el control voluntari i la persona se sent incapaç de gestionar-ho: «no puc». 
  • Produeix cert grau de malestar o patiment. 

Afrontar l'ansietat en l’adolescència

Més d'un 60% dels adolescents i joves han patit alguna vegada símptomes d'ansietat en els darrers 6 mesos, i 1 de cada 4 ho ha patit molt sovint, segons xifres del Baròmetre Juvenil sobre Salut i Benestar (2023) publicat per la Fad Juventud. De fet, tots els adolescents poden experimentar ansietat en algun moment, però la percepció i la capacitat de manejar-la són diferents per cadascú. 

És important poder distingir quan l'ansietat que manifesta un adolescent és un símptoma de malestar emocional i quan ens trobem davant d'un possible trastorn d'ansietat. La presència d’ansietat pot ser una manifestació normal de malestar emocional que poden generar tots els desafiaments vitals i les situacions noves pròpies de l'adolescència, com la pressió acadèmica, el desenvolupament de l'autonomia i de l'autoconcepte, l’exposició a les xarxes socials, els canvis en les amistats o l’inici de les relacions sexo afectives, entre d'altres. En el cas del malestar emocional, és necessari actuar des de la família i el centre educatiu per prevenir que l'ansietat vagi a més i intervenir amb l'adolescent per dotar-lo d'eines per manejar-la. 

Quan l’ansietat és excessiva, persistent, genera un patiment elevat i té un impacte significatiu en la vida diària d'una persona, aleshores es converteix en un problema de salut mental. Els trastorns d'ansietat, com a problemes de salut mental, requereixen atenció i tractament de professionals sanitaris especialitzats. 

La família i el centre educatiu poden actuar per prevenir que l'ansietat vagi a més i per dotar l’adolescent d’eines per manejar-la.

Què poden fer els centres educatius?

  • Estar atents als senyals d'alarma per poder fer una detecció precoç i derivació a professionals sanitaris especialitzats per a la seva valoració, ja siguin el context clínic, com en el context de programes de coordinació intermèdia entre educació i salut. 
  • Quan identifiquem un adolescent que manifesta símptomes d'ansietat, oferir-li espais segurs perquè pugui exposar el seu malestar i dificultats quan ho necessiti, com per exemple, que pugui acudir al referent de benestar emocional o psicòleg del centre.  
  • Fer intervencions a l’aula per prevenir l'ansietat de forma intensa entre l’alumnat adolescent:
    — Fer una avaluació anual protocol·litzada per cribratge d'ansietat.
    Entrenar eines per fer front a l'ansietat. Plantejar dinàmiques vivencials per entrenar-los a fer front a situacions difícils, per exemple, de tipus role-playing, tan reals com sigui possible, que donin peu a fer psicoeducació de l'ansietat que generen aquestes situacions. Aprofitar les diferents situacions que sorgeixen a l'aula per afavorir la identificació i l'expressió emocional de l'ansietat, així com el maneig.
    Formar les famílies sobre adolescència, ansietat i orientar-los sobre què poden fer per acompanyar el fill o filla adolescent.
    Ensenyar tècniques, activitats o hàbits que puguin aplicar al seu dia a dia per reduir l'ansietat. Per exemple, en itinerari de projectes o tutoria, oferir-los un espai perquè puguin generar un pla d'autocura personalitzat per al maneig de l'ansietat els ajudarà a fer front al malestar emocional que els generen les situacions a què s'afronten en el seu dia a dia.  

Tècniques i hàbits que es poden posar en pràctica a l'aula per reduir l'ansietat

  • Respiració profunda. Practicar la respiració profunda pot ajudar a reduir la resposta del sistema nerviós simpàtic que està actiu durant l'ansietat. Realitza respiracions lentes i profundes, inhalant durant 4 segons, sostenint la respiració durant 4 segons i exhalant durant 4 segons.  
  • Mindfulness. Tracta de practicar l'atenció plena, és a dir, d'enfocar l'atenció en el moment present i aprendre a observar els pensaments i les emocions sense jutjar-les.  
  • Tècniques de relaxació. Practicar tècniques de relaxació, com ara la relaxació muscular progressiva o el ioga, pot ajudar a reduir la tensió física i emocional. És important explicar que les poden utilitzar sempre, no només quan tinguin pics d'ansietat. 
  • Visualització. Imaginar un lloc o una situació pacífica i plaent.
  • Activitats i hàbits que el professional pot destacar com a manera de reduir l'ansietat:
    — Fer exercici físic de manera regular. L'activitat física regular allibera endorfines, que són conegudes com a hormones de la felicitat.
    — Tenir bons hàbits de son. Dormir suficient i tenir son de qualitat és molt important per reduir l’ansietat, ja que la manca de son pot agreujar els símptomes d'ansietat.
    — Suport social. Les relacions socials són importants i compartir preocupacions i sentir-se recolzat és beneficiós. Cal animar l’adolescent a passar temps amb amics i familiars i participar en activitats socials que l'interessin.
    — Evitar estimulants. Reduir o eliminar el consum de substàncies estimulants com la cafeïna o les begudes energètiques.
    — Establir rutines de desconnexió digital. Es recomana apagar les pantalles almenys una hora abans d’anar a dormir, ja que la llum blava emesa per les pantalles pot interferir amb la qualitat del son.
    — Establir límits de temps d'ús de pantalles. Limitar el temps davant de les pantalles, especialment en situacions de lleure, ja que l'excés de pantalla pot contribuir a l'ansietat. Definir un període específic per a l'ús de dispositius pot ajudar a prevenir la sobreexposició i la rumiació de pensaments ansiosos.

Equip Henka Centres Educatius