Quin tipus de parentalitat exerceixes?

La criança no és una tasca senzilla i, mentre s’exerceix, ofereix constants situacions que suposen reptes i a la vegada oportunitats per a fomentar les habilitats que volem que els nostres fills i filles tinguin quan siguin adults. En aquest sentit, és molt important el rol de modelatge dels progenitors.

Pensant en vivències concretes de dificultat de la criança, (per exemple, quan el nen/a està trist, però no vol parlar i no es deixa ajudar), es fan més presents les qualitats que voldríem pel futur del nostre fill o filla. Segurament desitjaríem, entre d’altres aspectes, que fos feliç, respectuós, resilient, amb capacitat per a gestionar els seus problemes i rodejat d’una bona xarxa social. La bona notícia és que justament totes aquestes habilitats es construeixen en el dia a dia a partir de les situacions de dificultat en la criança.

Els quatre estils de parentalitat

Com s’ha d’acompanyar els infants per tal d’afavorir el seu benestar emocional durant la infantesa? La psicòloga nordamericana Diana Baumrind i altres autors han definit els següents quatre estils de parentalitat i el seu efecte sobre el benestar emocional:

1. L'autoritari

Quan es posen límits i s’exerceix un control excessiu dels menors. És un estil que es caracteritza per una escassa comunicació entre progenitors i infants i una baixa participació dels menors, pel que fa a les normes de convivència. D'una banda, fomenta una baixa autoestima i excessiva obediència, que són aspectes que no afavoreixen el benestar emocional. D'altra, en un entorn estructurat l’establiment de límits, genera una sensació de seguretat i, des d’aquesta perspectiva, pot esdevenir un factor positiu en el desenvolupament dels nens i nenes.

2. El permissiu

Quan pares i mares se centren a ser excessivament càlids amb la voluntat de posar l’infant al centre, però, d'altra banda, sense fixar límits ni supervisar els menors. Per tant, és un estil que pot fomentar sentiments de pertinença i millor autoestima i, per tant, el benestar emocional. D'altra banda, la falta de límits i supervisió, provoca inseguretat, poca contenció dels infants i no ofereix experiències on els menors puguin aprendre a tolerar la frustració.

3. El negligent

Quan no s’exerceix cap tipus de control ni de seguiment, generant en els fills una vivència de rebuig i desprotecció. És un estil que no fomenta el benestar emocional.  

4. El democràtic

Quan es posen límits i es supervisa els menors amb calidesa i afectivitat. Aquest és l’estil per excel·lència que es relaciona amb el benestar emocional, ja que crea estructura, però, alhora, fomenta la comunicació i vincles càlids amb els infants, incrementa el sentiment de pertinença i fa partíceps als menors de les decisions, fent-los sentir útils i capacitant-los.

Aquest és un article original de l'Escola de Salut de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Per a més informació, consulteu el 16è Informe FAROS Navegant les adversitats. Claus per a una infància i adolescència resilients.