L’entrenament socioemocional a les aules

L’educació socioemocional ha deixat de ser una opció per convertir-se en una necessitat. En un món cada cop més complex i canviant, les habilitats socioemocionals són fonamentals per al desenvolupament integral de les persones. És per això que els programes de benestar emocional i entrenament socioemocional han guanyat protagonisme dins dels centres educatius.

D’on venim: l’origen dels programes de benestar emocional

L’arrel d’aquests programes es troba en el concepte d’intel·ligència emocional, que va guanyar visibilitat a finals del segle XX. Investigacions en psicologia, pedagogia i educació van demostrar que el benestar d’una persona no depèn només del seu coeficient intel·lectual, sinó també de la seva capacitat per reconèixer, comprendre i gestionar les emocions. L’obra de Daniel Goleman, Intel·ligència Emocional (1995), va ser clau per difondre aquesta idea.

A partir d’aquí, es van començar a desenvolupar programes preventius per treballar en la salut emocional i promoure el benestar emocional, especialment en infants i adolescents. Perquè, com bé sabem, el malestar emocional forma part de la vida. Tothom, en algun moment, viu situacions adverses que ens generen emocions desagradables, i sentir això ens pot generar aquest malestar. L’educació emocional ens dona eines per a fer-hi front des de ben petits.

El programa Henka: entrenar la resiliència dels centres educatius

Un dels programes que treballa en aquesta línia és Henka, impulsat per l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i Z Zurich Foundation, que té com a objectiu principal enfortir la resiliència per prevenir o retardar l’aparició de problemes de salut mental, i sobretot promoure el benestar emocional dels adolescents i els joves. 

Henka posa el focus en el malestar emocional, que acostuma a estar fortament condicionat per l’entorn, però sabem que l’ambient és canviant, per tant, és modificable. En concret, és feina de tota la societat construir entorns protectors i revertir els de risc, des de les famílies, els centres educatius, les institucions públiques, etc. 

Cal acompanyar i guiar els processos d’aprenentatge socioemocional, perquè les persones puguin desenvolupar-se plenament en la vida, en el moment present i per al dia de demà.

Alhora, des dels centres educatius, tenim l’oportunitat d’arribar al màxim de persones adolescents i joves possibles de manera equitativa, i convertir l’entrenament socioemocional de les aules en habilitats, estratègies i recursos per a la vida. Cal remarcar que aquest entrenament es produeix tant si es treballa explícitament a través de programes com Henka, com si es dona de manera implícita en les dinàmiques quotidianes del centre, ja que va lligat a l’etapa evolutiva, tan clau per al desenvolupament que està vivint l’alumnat. És per això que cal aprofitar aquesta oportunitat, acompanyar i guiar els processos d’aprenentatge socioemocional, perquè les persones puguin desenvolupar-se plenament en la vida, en el moment present i per al dia de demà.

Henka ofereix als alumnes eines per afrontar les adversitats quotidianes, així com d’altres de més difícils: des d’una discussió amb un amic fins a la pèrdua d’un ésser estimat. Per fer-ho, es treballen competències com:

• Reconeixement emocional: identificar emocions com la tristesa, l’ansietat o l’alleujament.
• Validació emocional: entendre que és normal sentir-se desorientat davant els canvis.
• Regulació emocional: aprendre a gestionar les emocions de manera saludable.
• Assertivitat: expressar opinions, necessitats i límits amb claredat i respecte.
• Empatia: comprendre i connectar amb les emocions dels altres.
• Resiliència: adaptar-se i transformar-se a partir de les dificultats i adversitats.

Reptes i oportunitats dels centres educatius

Tot i els avenços, els programes d’educació socioemocional encara s’enfronten a diversos reptes:

• Manca de formació específica per part dels professionals de l’àmbit educatiu i facilitadors.
• Resistència al canvi en algunes comunitats educatives.
• Limitacions de temps dins del currículum escolar.
• Dificultat per mesurar l’impacte emocional i social d’aquests programes.
• Diversitat cultural i socioeconòmica dels alumnes.
• Sostenibilitat i continuïtat dels programes.

L’entrenament socioemocional no només millora el benestar dels alumnes, sinó que transforma el context escolar i potencia l’aprenentatge

Malgrat això, el programa Henka ha aconseguit avançar gràcies a la col·laboració entre institucions com la Z Zurich Foundation, el Departament de Salut i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Sant Joan de Déu. Aquesta aliança ha permès construir un model sòlid de formació de formadors i formació contínua per a docents.

Una de les claus del seu èxìt és que es tracta d’un programa viu, en constant millora, amb un equip que treballa per:

• Desenvolupar materials pràctics i accessibles per a tots els docents i facilitadors.
• Mantenir una comunicació fluida amb els professionals dels centres educatius.
• Escoltar les veus dels protagonistes: docents, famílies i alumnes.

Algunes de les opinions dels docents que participen en aquest programa són:  
«L’escola et prepara per la vida real, per tant, els alumnes han d’adquirir eines»; «Els alumnes han tingut la sensació de poder parlar de temes que habitualment no parlen» «És una eina molt potent per mestres que no són especialistes en educació emocional».

Cap a una educació més humana

L’entrenament socioemocional no només millora el benestar dels alumnes, sinó que transforma el context escolar i potencia l’aprenentatge. Perquè sí, els alumnes van als centres educatius a aprendre, i això s’ha de seguir garantint; de fet, el desenvolupament socioemocional va de la mà, facilita i enriqueix aquest aprenentatge.

Educar no és només transmetre coneixements, sinó acompanyar les persones en el seu desenvolupament socioemocional i acadèmic. A Henka, creiem que formar infants, adolescents i joves emocionalment i socialment competents és formar ciutadans més lliures, empàtics i resilients. I això, sens dubte, és una aposta de futur.